lunes, 3 de diciembre de 2007

Va arrapar-se a mi. Perquè vull! perquè tinc ganes d'estimar!

.






considero tambien dentro de tan oculto tesoro
el pensamiento
el arte
la sensibilidad del poeta
la sonoridad de la palabra
la lealtad de un amigo

Perquè vull







Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.

del inolvidable Ovidi Montllor


Con todo cariño

el 24





.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Que caprichoso hermoso!

VIP dijo...

jajajajajajajajaja sí acuerdo jajajajaja buen moso el "irrepetible"
sin embargo me conmueve profundamente ese tipo de mirada-capricho bienhechor/a...

Saludos